NO A LA GUERRA

Les vostres guerres, les nostres morts

Dimecres 2 de març, 18:30h
Plaça Catalunya (Barcelona)

Manifest

Adhesions i materials

#NoalaGuerra #Ucraïna https://t.co/n9K1Z7ABpb
(https://twitter.com/Lafede_cat/status/1497266230574698500?t=03JSALvUBfKw...)

(versión en castellano debajo)

Comunicat del Centre Delàs: Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per evitar la guerra

gener/enero 2022

Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per evitar la guerra

Des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau veiem amb enorme preocupació l’escalada bel·licista que s’està donant en el conflicte armat d’Ucraïna entre l’OTAN i Rússia i el decebedor seguidisme europeu i espanyol en la resposta militaritzada.

El conflicte ucraïnès és d’una enorme complexitat i mereix ser analitzat amb serenitat i responsabilitat tenint en compte tots els aspectes polítics, històrics, econòmics, entre molts altres culturals, socials, sense oblidar, evidentment, el rol que la seguretat energètica pot jugar en el futur de la regió. Així com cal posar al centre la seguretat de les persones, de la població civil, que seria òbviament la principal damnificada d’una hipotètica guerra entre Rússia i l’OTAN.

En el conflicte intern que viu Ucraïna, la responsabilitat d’Europa Occidental i l’OTAN no és menor, en haver ajudat els polítics ucraïnesos prooccidentals i contribuït a la militarització del país i la regió, de la mateixa manera que Rússia és responsable de les seves accions militars totalment inacceptables per aconseguir el control de les regions ucraïneses on existeixen comunitats prorusses, principalment de Crimea i la part oriental del Donbàs (Lugansk i Donnetsk).

L’OTAN és un organisme militar multilateral amb un radi d’acció mundial sota el comandament dels Estats Units que sempre l’ha fet servir per exercir un control a favor dels interessos de les seves grans corporacions, entre les quals hi tenen un paper especialment protagonista les energètiques. D’aquesta manera ha fet ús de la força militar per contrarestar la dels seus opositors, com ha demostrat en la participació en nombrosos conflictes (Afganistan, Iraq, Líbia…).

La campanya Desmilitaritzem l'Educació comunica el seu rebuig a la presència militar en la gestió de l'actual crisi derivada de la COVID-19
En castellano aquí

Barcelona, 16 d'abril de 2020

Davant la persistent presència militar en la gestió de l'actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l'Educació volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d'aquesta maniobra de màrqueting militar.

Però abans d'enumerar les múltiples raons del nostre malestar, volem oferir un missatge d'alè i suport a totes les persones que estan patint per la vulneració dels seus drets, per estar afectades per la malaltia o perquè han sofert la pèrdua d'éssers pròxims i estimats, per a totes elles el nostre desig l‘escalf humà i la comunitat us acompanyi en aquestes difícils circumstàncies i que us permeti trobar consol, força i perspectiva davant els reptes vitals que han de venir.

Al mateix temps, agrair a tot el personal sanitari l'esforç que durant aquestes setmanes han dedicat, i segueixent fent-ho, a la cura i alleujament de milers de persones, malgrat les dificultats derivades de les retallades a les inversions i la limitació de plantilles, la professionalitat del personal sanitari ha permès atendre aquesta crisi. Per tant, com a Campanya integrada per més de 100 col·lectius i entitats de l'àmbit de l'educació i el foment de la pau reconeixem la gran labor i qualitat humana del sector

També agrair a totes les persones treballadores que també són essencials per mantenir la vida: cura i acompanyament de persones majors, infants i joves, personal de neteja, producció alimentària, personal que treballa als supermercats, transportistes, i moltes altres que amb o sense cobertura legal, continuen fent el seu treball per a posar la vida al centre

I és des de la denúncia crítica sobre les polítiques de retallades a sectors primordials per a la seguretat humana (salut, educació, serveis socials, dependència, habitatge, recerca...) i la rellevància de totes aquestes professions necessàries per a mantenir la vida, es que volem aixecar la veu i rebutjar la constant presència de membres de l'exèrcit en la gestió de l'actual crisi, tant a nivell operatiu com a nivell mediàtic, amb les conseqüències simbòliques que això representa en infants i joves del nostre país.

No és una guerra.

Rebutgem rotundament l'ús i abús d'expressions que evoquen una narrativa bèl·lica, tant de responsables polítics com de la presència permanent de membres de les forces armades en rodes de premsa o comunicats. Evocar batalles, combat, lluita o violència no contribueix en res a una situació que requereix sobretot cures, acompanyament i ciència. L'aportació relativa de membres de l'exèrcit a les accions de seguretat i salut en aquesta crisi és molt inferior al que els organismes civils estan fent per a solucionar-la.

El militar sempre és més car i opac.

El desplegament militar de recursos no sanitaris ni prioritaris per a la seguretat de pobles, barris i ciutats no ajuda, ans al contrari, encareix l'articulació d'accions que puguin ajudar a millorar la situació. La poca transparència que caracteritza a les forces armades impedeix saber el grau d'eficiència i necessitat real de les operacions que ha realitzat

La Internacional de Resistentes a la Guerra está a punto de cumplir 100 años. Mientras celebramos la diversidad cultural, nos enorgullece decir que, como Internacional, creemos firmemente en la unidad de la humanidad. La situación provocada por el COVID-19 nos muestra que es la cooperación internacional, y no la confrontación, el camino que los pueblos y las sociedades del mundo deben tomar, si tienen la intención de salvar la vida de sus miembros.

Durante casi 100 años, hemos insistido en que todas las guerras son crímenes contra la humanidad, y que las guerras NO son un estado natural de las cosas entre los humanos. Ahora que el mundo entero se enfrenta a una de las mayores crisis sociales y sanitarias de épocas recientes, necesitamos repetir lo que decimos todo este tiempo: ¡La lucha más importante es salvar las vidas de las personas, no matarlas!

En el aspecto económico, insistíamos, y aún insistimos, en que la guerra y los preparativos de guerra son un gran desperdicio de recursos. En lugar de ser utilizados para armas nucleares, aviones de combate, rifles y bombas de racimo, nuestro dinero debe invertirse en la atención médica, el medio ambiente, la educación y las necesidades sociales de la población. En lugar de dar dinero a los proyectos y la investigaciones militares, que de alguna forma nunca carecen de fondos, el dinero de los contribuyentes debería destinarse a la investigación médica, ambiental y social.

Muchas organizaciones e individuos que forman parte de la red de la IRG han realizado y publicado una serie de investigaciones, demostrando que invertir en las fuerzas armadas mientras se descuida el sistema de atención médica pondrá en peligro nuestras sociedades, en lugar de hacerlas más seguras.

Muchos de nuestros miembros de la red, han sido multados por las autoridades fiscales, por negarse a pagar la parte de sus impuestos destinados a los preparativos militares y de guerra, dando ese dinero a una causa social. Ahora, más que nunca, la objeción fiscal al gasto militar debe ser despenalizada y se debe permitir que las personas asignen su dinero a las causas sociales si así lo desean.

Es inaceptable que incluso en la situación actual provocada por COVID-19, los medios de comunicación estén presentando a los militares como una institución que tiene un papel importante en la lucha contra el virus. Nada más lejos de la realidad, ya que su papel es mínimo y realizan tareas como la desinfección de espacios públicos, que pueden hacer perfectamente, profesionales civiles, o el mantenimiento del orden público y el cumpliendo del estado de emergencia, que tampoco es una tarea que se supone que deben hacer los ejércitos. Es aún más preocupante que los políticos y los medios de comunicación de todo el mundo utilicen el discurso militarista comparando la situación actual con la guerra, justificando así la presencia de los militares en la vida cotidiana de las personas.

Davant l’actual situació d’emergència causada per la pandèmia del coronavirus, donem tot el nostre suport a totes/tots les/els professionals que estan lluitant contra el COVID-19 i a totes aquelles persones que fan possible la continuïtat de les nostres vides. Així mateix, manifestem la nostra total oposició a qualsevol resposta securitària i militarista a l’actual situació.

La crisi del coronavirus és, sens dubte, una crisi de seguretat humana. Són les/els professionals de la sanitat, així com de serveis socials bàsics i d’investigació, les/els qui poden resoldre aquesta emergència i proveir-nos de protecció i seguretat. Situacions com aquesta només es poden afrontar amb sistemes públics d’atenció i cures de les persones, amb una gestió basada en constatacions científiques objectives i amb estructures que siguin, a la vegada, de coordinació global i d’actuació local.

No és aquesta la situació a l’Estat espanyol. La crisi de 2008 va donar ales a més polítiques neoliberals de fortes retallades i privatitzacions, amb greus conseqüències per al sistema públic de salut i altres pilars de l’estat del benestar que són garants de la seguretat humana. La gestió d’aquella crisi ha provocat, en gran mesura, la fragilitat amb la qual estem afrontant aquesta.

Les classes treballadores i els sectors més vulnerables van ser els grans perjudicats d’aquella crisi, i cal assegurar-nos que no torni a ser així.

Per la seva banda, el sector militar ha gaudit tradicionalment d’un tracte de favor en l’elaboració dels pressupostos de l’Estat, basat en el seu suposat rol de garant de la nostra seguretat. No obstant, amb la crisi del COVID-19 ha quedat comprovat novament que les capacitats militars res poden fer per frenar ni confrontar les vertaderes emergències que afecten la vida de les persones.

Si haguéssim emprat amb criteris de seguretat humana una petita part dels recursos destinats a la militarització i l’armamentisme durant l’última dècada (206.745 milions d’euros des de 2008), sens dubte actualment disposaríem d’un sistema públic de salut més robust i eficaç.