Plataforma Aturem la Guerra

Israel no és cap referent: l’ocupació i l’apartheid no són el nostre model per Catalunya.

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i el conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell , estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca, entre d’altres, com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Des de la Plataforma Aturem la Guerra celebrem la suspensió de l'atac a Síria per part dels Estats Units. I esperem que cap excusa no doni peu a reprendre la intenció de bombardejar Síría.
No obstant això, a Síria la guerra civil continua amb la mateixa intensitat. La gran perjudicada és la població civil, que pateix la violència dels bàndols que s'enfronten militarment. I recordem que tot tipus d'armes, convencionals i químiques, provoquen morts i ferits.
Per posar fi al conflicte bèl•lic i acabar amb el patiment de la població siriana, demanem un alto el foc i que s'iniciïn converses amb tots els actors implicats.
Demanem també als governs espanyol i català i a les institucions europees que donin suport i s'impliquin en aquest procés de pau.

Octubre 2013

CONVOCATÒRIA URGENT!

CONCENTRACIÓ CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR A SÍRIA

Dilluns 9 de setembre, Plaça Sant Jaume, 19'30h.

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra

Manifest
CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR A SÍRIA

Avui ha començat al Congrés dels EUA el debat sobre l’atac a Síria. És inevitable sentir ràbia, fàstic i cansament davant de l’enèssima repetició de la mateixa jugada.

Un altre cop fan veure que estan preocupats per un assumpte –l’ús d’armes químiques per part d’uns, dels altres o d’agents al seu servei, que tot és possible!- que, de fet, és una excusa (gairebé es pot dir una excusa burocràtica) que no té res a veure amb els motius reals de la intervenció.

Un altre cop ens empenyen a escollir bàndol, a escollir entre un règim autoritari, que no ha dubtat a reprimir a sang i foc la seva població, i uns “rebels” entre els quals hi ha de tot, des de persones sincerament compromeses amb la democràcia i la justícia social, fins a mercenaris al servei de les grans potències occidentals o jihadistes partidaris de substituir la dictadura d’Al Assad per una tirania semblant a la d’Aràbia Saudita o Qatar.

Com si Obama, Kerry o Hollande estiguessin molt preocupats pel benestar i la felicitat dels ciutadans de Síria! Com si els importés alguna cosa més que els seus interessos geoestratègics i de seguretat energètica a la zona de l’Orient Mitjà

Solidaritat amb Egipte. Prou repressió. Ni diners, ni armes per als colpistes

Concentraciò a Plaça Sant Jaume

dimarts 27 Agost 19.30h

comunicat:

Texto en castellano

Condemnem la brutal repressió a Egipte

Ens horroritza la brutalitat de les recents agressions de l’exèrcit i la policia contra civils a Egipte. L’atac als campaments el dimecres, 14 d’agost, va acabar en una matança. Es desconeixen, per manipulació, les xifres exactes de morts —les autoritats parlen de més de 700; els Germans Musulmans de milers— però és evident que s’han assassinat moltíssimes persones, i se n’han ferit milers més. Aquestes víctimes són civils de tota mena —homes, dones i canalla— de diverses creences i simpaties polítiques.

Els ministres d'Afers Exteriors de la UE han acordat aixecar l'embargament d'armes a les forces que lluiten contra el règim sirià. Això permetrà que els estats membres de la UE puguin vendre armament a aquestes forces. Des del govern espanyol s'ha donat suport a aquesta iniciativa que obre la porta a l'enviament de "material de defensa" Fonts diplomàtiques espanyoles han concretat que això inclou material letal com artilleria antiaèria. Rebutgem aquesta decisió de la UE i la implicació del govern espanyol. Rebutgem qualsevol ingerència militar en el conflicte sirià, vingui d'on vingui. En aquest conflicte la gran perjudicada és la població siriana. Qualsevol suport militar exterior no fa més que alimentar el conflicte i agreujar així la dramàtica situació de la ciutadania d'aquell país.

Una guerra civil solament pot acabar de tres maneres: 1) amb la victòria total d'un bàndol sobre l'altre, 2) amb un enquistament del conflicte que s'allarga durant dècades i degenera en una situació d'estat fracassat, com de fet han provocat totes les intervencions militars occidentals dels últims deu anys (Afganistan, Iraq, Líbia, etc..), o bé 3) amb una treva que permeti dur a terme unes negociacions per donar-li una sortida política al conflicte. Per evitar augmentar el patiment de la població civil, la millor opció és la tercera. Els governs de la UE, EUA i Rússia farien bé en utilitzar tots el mitjans no armats de pressió al seu abast per afavorir la tercera opció, sempre que amb això es persegueixi la lliure autodeterminació del poble sirià.