Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

Solidaritat amb el poble de Síria, 2016

En el marc de les revoltes àrabs i de les contrarevolucions, Síria pateix, des de fa ara tot just 5 anys, una cruel guerra, en la qual ja han mort més de 300.000 persones i ha causat més d’11 milions de persones desplaçades i refugiades a l’interior del país, als països veïns i milers de morts en el mar Mediterrani.

La guerra a Síria ha provocat una de les crisis humanitàries més grans, de tal manera que l’ACNUR ha condemnat no només la poca implicació d’Europa en les ajudes, sinó també “les devolucions a les fronteres terrestres i marítimes, el lent accés a procediments d’asil efectius, les inadequades condicions d’acollida…”.

Les causes i els responsables del conflicte són diversos: d’una part, el règim sirià, encapçalat per Baixar El Assad, que va començar reprimint les protestes populars i pacífiques i de l’altra- una vegada va esclatar el conflicte i els enfrontaments violents- hi tenen molta responsabilitat els grups anomenats “gihadistes”, com ara Daesh (Estat Islàmic) o els grups finançats per les monarquies del Golf com Aràbia Saudita, Qatar … En aquests moments, EUA i els seus aliats, per una banda, i Rússia, amb l’ajuda de l’Iran per l’altra, duen a terme bombardejos contra la població civil, ara units sota la bandera d’una renovada “lluita contra el terrorisme” que provoquen encara més morts, més destrucció i allunyen encara més la possibilitat d’una sortida democràtica al conflicte.

Rebutgem la idea que les intervencions militars puguin oferir una solució. Sigui quina sigui l’excusa per a la seva intervenció, les forces armades de l’OTAN —de l’Iran o de Rússia— no resoldran ni els problemes ni la destrucció de Síria.

Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres -Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA, …- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país. Exigim, també, la fi de les polítiques autoritàries i militaristes, i les mesures discriminatòries, repressives i d’excepció que aquests estats imposen a la seva ciutadania en nom de la “seguretat” o la “lluita contra el terror”.

En aquestes circumstàncies, com dèiem, han sorgit l’anomenat Estat Islàmic i altres grups criminals i retrògrads, però que no surten del no-res. Per una banda, apareixen en el context de la brutal violència del règim i, per l’altra, és un producte de l’ocupació nord-americana de l’Iraq i del sistema polític sectari imposat pels ocupants. De cap manera es pot atribuir la violència de daesh i dels altres grups gihadistes a una religió mil·lenària – l’Islam – ni ignorar els escenaris en què han sorgit aquests grups.

Qualsevol solució ha de passar pel respecte dels drets i llibertats dels diversos pobles de la regió, com per exemple, les reivindicacions del poble kurd o la llibertat d’expressió de totes les creences i grups religiosos. Cal reivindicar les demandes originals de les revolucions àrabs, la democràcia i la fi de les dictadures.

CINC ANYS DESPRÉS: ATUREM LA GUERRA A SIRIA

CINC ANYS DESPRÉS: ATUREM LA GUERRA A SIRIA


A Síria, ara fa cinc anys va començar una revolta pacífica que demanava llibertat i democràcia. La resposta del règim autocràtic de Bashar Al Assad a les demandes de la ciutadania va ser una brutal repressió contra la població que protestava, fet que va impulsar que alguns opositors amb ajuda de l’exterior iniciessin una revolta armada que va desembocar en guerra civil.

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

L’any 1982 l'Estat espanyol es va incorporar a l'OTAN, durant el govern de la UCD.

L'octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions. En la seva campanya electoral es va comprometre a celebrar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Per aquesta raó, el govern del PSOE va convocar la ciutadania, el 12 de març de 1986, a manifestar-se sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica.

Aquest any 2016 es compleixen, doncs, trenta anys d'aquell Referèndum i és un moment adequat per continuar expressant el nostre rebuig a l'OTAN.

Política de defensa

MÍNIMS ANTI-MILITARISTES
20D: Avui hi ha eleccions al Congrés i al Senat de l'estat espanyol. Aquests són els “mínims anti-militaristes” que considerem que ha de garantir qualsevol partit per a ser votat, en aquesta elecció o a qualsevol altra:

Política de defensa
És tasca de l'Estat garantir la seguretat de la ciutadania. El ciutadà se sent segur quan té garantits tots els drets socials, laborals, civils, polítics, sindicals, etc., en un món en pau i justícia social i respectuós amb el medi ambient.
No obstant això, els governs aborden la seguretat pensant no en els ciutadans sinó únicament en potencials perills que amenacin l'Estat. En aquest sentit, des de la Plataforma Aturem la Guerra rebutgem la militarització de les relacions exteriors de l'Estat espanyol. Els diferents governs centrals, adduint compromisos amb altres estats o amb organitzacions supraestatals com l'OTAN, han secundat la resposta militar com a resolució de conflictes. Fins i tot l'Estat espanyol ha participat en l'anomenada guerra global contra el terrorisme, un concepte tan ambigu que pot amagar determinats interesssos geoestratègics.

Conferència "Raons per dir no a la guerra"

Conferència "Raons per dir no a la guerra", proper 17 de desembre de 2015 a les 19:00, que hem decidit organitzar en plena ofensiva bel·licista dels governs europeus per afirmar que la guerra no és una política justa ni eficaç a l'hora de proporcionar seguretat (ans al contrari, només contribueix a la desestabilització política dels territoris on colpeja).

Ponents:

Arcadi Oliveres (Universitat Internacional per la Pau): Terror, guerra i inseguretat: quines responsabilitats tenim a Occident?
José Luis Gordillo (Plataforma Aturem la Guerra): A qui beneficia aquesta "guerra contra el terror"?
Alejandro Pozo (Centre Delàs d'Estudis per la Pau): Què és l'ISIS, què fa i què pretén el terrorisme gihadista?
Montse Cervera (Dones per dones): Què hem de fer per tenir més seguretat ara i en el futur? Què podem fer des de la societat civil?

Lloc: LaFede.cat (C/ Tàpies 1-3, Barcelona)

Pàgines

Subscribe to Plataforma Aturem la Guerra RSS

Xarxes Socials

Pots seguir-nos en:

Solidaritat Palestina

Nuclears en cap lloc