Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Comunicats

Campanya antiguerra a xarxes socials, ds 7-Maig-22, 12h

Campanya antiguerra a xarxes socials, dissabte 7-Maig-22, 12h

Aturem la guerra a Ucraïna!

Fora les tropes russes · No a l’OTAN


Despeses militars per a despeses socials

 

Davant la continuada guerra —amb els actuals desastres humanitari i ecològic, i l’amenaça de destrucció nuclear— cal seguir aixecant la veu per dir “No a les guerres: Sí a la pau”.

 

Diversos moviments antiguerra a Europa preparen protestes el dissabte 7 de maig. Proposem sumar el nostre rebuig a la guerra amb una acció a xarxes socials aquell dia.

 

El dissabte 7 de maig, a les 12h, fem soroll contra la guerra!

 

Envieu els vostres missatges de per què rebutgeu aquesta i totes les guerres.

Tot ajuda: missatges personals, en nom d’entitats, de part de cares conegudes…

 

Proposem hashtags com: #NoALaGuerra #StopWar #NoPutinNoNATO

 

Ens podeu etiquetar a Twitter i Instagram: @AturemLaGuerra

 

Plataforma Aturem la Guerra, Catalunya

Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per evitar la guerra

(versión en castellano debajo)

Comunicat del Centre Delàs: Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per evitar la guerra

gener/enero 2022

Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per evitar la guerra

Des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau veiem amb enorme preocupació l’escalada bel·licista que s’està donant en el conflicte armat d’Ucraïna entre l’OTAN i Rússia i el decebedor seguidisme europeu i espanyol en la resposta militaritzada.

El conflicte ucraïnès és d’una enorme complexitat i mereix ser analitzat amb serenitat i responsabilitat tenint en compte tots els aspectes polítics, històrics, econòmics, entre molts altres culturals, socials, sense oblidar, evidentment, el rol que la seguretat energètica pot jugar en el futur de la regió. Així com cal posar al centre la seguretat de les persones, de la població civil, que seria òbviament la principal damnificada d’una hipotètica guerra entre Rússia i l’OTAN.

En el conflicte intern que viu Ucraïna, la responsabilitat d’Europa Occidental i l’OTAN no és menor, en haver ajudat els polítics ucraïnesos prooccidentals i contribuït a la militarització del país i la regió, de la mateixa manera que Rússia és responsable de les seves accions militars totalment inacceptables per aconseguir el control de les regions ucraïneses on existeixen comunitats prorusses, principalment de Crimea i la part oriental del Donbàs (Lugansk i Donnetsk).

L’OTAN és un organisme militar multilateral amb un radi d’acció mundial sota el comandament dels Estats Units que sempre l’ha fet servir per exercir un control a favor dels interessos de les seves grans corporacions, entre les quals hi tenen un paper especialment protagonista les energètiques. D’aquesta manera ha fet ús de la força militar per contrarestar la dels seus opositors, com ha demostrat en la participació en nombrosos conflictes (Afganistan, Iraq, Líbia…).

Rebuig a la presència militar en la gestió de l'actual crisi derivada de la COVID-19

La campanya Desmilitaritzem l'Educació comunica el seu rebuig a la presència militar en la gestió de l'actual crisi derivada de la COVID-19
En castellano aquí

Barcelona, 16 d'abril de 2020

 

Davant la persistent presència militar en la gestió de l'actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l'Educació volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d'aquesta maniobra de màrqueting militar.

 

Però abans d'enumerar les múltiples raons del nostre malestar, volem oferir un missatge d'alè i suport a totes les persones que estan patint per la vulneració dels seus drets, per estar afectades per la malaltia o perquè han sofert la pèrdua d'éssers pròxims i estimats, per a totes elles el nostre desig l‘escalf humà i la comunitat us acompanyi en aquestes difícils circumstàncies i que us permeti trobar consol, força i perspectiva davant els reptes vitals que han de venir.

Al mateix temps, agrair a tot el personal sanitari l'esforç que durant aquestes setmanes han dedicat, i segueixent fent-ho, a la cura i alleujament de milers de persones, malgrat les dificultats derivades de les retallades a les inversions i la limitació de plantilles, la professionalitat del personal sanitari ha permès atendre aquesta crisi. Per tant, com a Campanya integrada per més de 100 col·lectius i entitats de l'àmbit de l'educació i el foment de la pau reconeixem la gran labor i qualitat humana del sector

També agrair a totes les persones treballadores que també són essencials per mantenir la vida: cura i acompanyament de persones majors, infants i joves, personal de neteja, producció alimentària, personal que treballa als supermercats, transportistes, i moltes altres que amb o sense cobertura legal, continuen fent el seu treball per a posar la vida al centre

I és des de la denúncia crítica sobre les polítiques de retallades a sectors primordials per a la seguretat humana (salut, educació, serveis socials, dependència, habitatge, recerca...) i la rellevància de totes aquestes professions necessàries per a mantenir la vida, es que volem aixecar la veu i rebutjar la constant presència de membres de l'exèrcit en la gestió de l'actual crisi, tant a nivell operatiu com a nivell mediàtic, amb les conseqüències simbòliques que això representa en infants i joves del nostre país.

No és una guerra.

Rebutgem rotundament l'ús i abús d'expressions que evoquen una narrativa bèl·lica, tant de responsables polítics com de la presència permanent de membres de les forces armades en rodes de premsa o comunicats. Evocar batalles, combat, lluita o violència no contribueix en res a una situació que requereix sobretot cures, acompanyament i ciència. L'aportació relativa de membres de l'exèrcit a les accions de seguretat i salut en aquesta crisi és molt inferior al que els organismes civils estan fent per a solucionar-la.

El militar sempre és més car i opac.

El desplegament militar de recursos no sanitaris ni prioritaris per a la seguretat de pobles, barris i ciutats no ajuda, ans al contrari, encareix l'articulació d'accions que puguin ajudar a millorar la situació. La poca transparència que caracteritza a les forces armades impedeix saber el grau d'eficiència i necessitat real de les operacions que ha realitzat

Comunicat del Centre Delàs d'Estudis per la Pau amb motiu de l'estat d'alarma decretat a Espanya i la crisi del COVID-19

Davant l’actual situació d’emergència causada per la pandèmia del coronavirus, donem tot el nostre suport a totes/tots les/els professionals que estan lluitant contra el COVID-19 i a totes aquelles persones que fan possible la continuïtat de les nostres vides. Així mateix, manifestem la nostra total oposició a qualsevol resposta securitària i militarista a l’actual situació.

La crisi del coronavirus és, sens dubte, una crisi de seguretat humana. Són les/els professionals de la sanitat, així com de serveis socials bàsics i d’investigació, les/els qui poden resoldre aquesta emergència i proveir-nos de protecció i seguretat. Situacions com aquesta només es poden afrontar amb sistemes públics d’atenció i cures de les persones, amb una gestió basada en constatacions científiques objectives i amb estructures que siguin, a la vegada, de coordinació global i d’actuació local.

No és aquesta la situació a l’Estat espanyol. La crisi de 2008 va donar ales a més polítiques neoliberals de fortes retallades i privatitzacions, amb greus conseqüències per al sistema públic de salut i altres pilars de l’estat del benestar que són garants de la seguretat humana. La gestió d’aquella crisi ha provocat, en gran mesura, la fragilitat amb la qual estem afrontant aquesta.

Les classes treballadores i els sectors més vulnerables van ser els grans perjudicats d’aquella crisi, i cal assegurar-nos que no torni a ser així.

Per la seva banda, el sector militar ha gaudit tradicionalment d’un tracte de favor en l’elaboració dels pressupostos de l’Estat, basat en el seu suposat rol de garant de la nostra seguretat. No obstant, amb la crisi del COVID-19 ha quedat comprovat novament que les capacitats militars res poden fer per frenar ni confrontar les vertaderes emergències que afecten la vida de les persones.

Si haguéssim emprat amb criteris de seguretat humana una petita part dels recursos destinats a la militarització i l’armamentisme durant l’última dècada (206.745 milions d’euros des de 2008), sens dubte actualment disposaríem d’un sistema públic de salut més robust i eficaç.

Concentració 15 de juny de 2017

Concentracions (tercer dijous del mes)

Dijous 15 de juny ens vam tornar a trobar a la plaça Sant Jaume per denunciar la guerra de Síria i demanar-ne l’acabament.

Ens van acompanyar, com ja és habitual, la Pepa Arenós i l’Enric Majó per llegir-nos alguns poemes i el manifest en contra de la guerra a Síria.

També ens va acompanyar la Sara Vilà, senadora de CSQEP, per explicar-nos que, d’aquí pocs dies, es demanarà al Senat la creació d’una comissió que investigui José M. Aznar per la seva decisió de participar en l’ocupació de l’Iraq de l’any 2003. La Sara ens va recordar les mentides amb què van intentar justificar aquella ocupació.

 






Poeme llegit pel Enric Majó :

El desertor, canço de Boris Vian (1954)

Jo Senyor President
li escric aquesta carta
vostè podrà llegir-Ia
si té temps i li plau

M'acaben d'arribar
els papers militars
me n'haig d'anar a la guerra
dimecres al més tard

Jo Senyor President
no tinc ganes d'anar-hi
no he vingut a la terra
a matar els meus semblants

No vull fer-lo enfadar
però cal que Ii digui
he pres la decisió
me'n vaig a desertar

Després d'haver nascut
he vist morir el meu pare
els meus germans anar-se'n
tots els meus fills plorar

De tant patir la mare
és a dintre la tomba
i se'n riu de ies bombes
i se'n riu dels meus cants

Estant empresonat
em van prendre la dona
em van deixar sense ànima
i sense el meu passat

De bon matí demà
clavaré un cop de porta
als nassos dels anys morts
me n'aniré a voltar

Correré pidolant
tots els camins de França
de Bretanya a Provença
diré a tothom ben alt

negueu-vos a obeir
No hi vulgueu prendre part
No aneu a la guerra
Negueu-vos a marxar

Si cal donar la sang
doni vostè la seva
Sí Senyor President
per exemplificar

Si em volen venir a l’encalç
avisi els seus gendarmes
que no duré cap arma
que poden disparar.

 

 

 

 

 

 

Iemen - Situació general

IEMEN Situació general Al Iemen s’estan enfrontant dues potències regionals, l’Aràbia Saudita i l’Iran. Aquesta confrontació es disfressa d’enfrontament sectari entre sunnites i xiïtes i està relacionada amb el control d’una regió estratègica de la península aràbiga, la que té accés a la mar Roja, a l’estret de Bab-el Mandeb i al canal de Suez, per on circula bona part del petroli del golf Pèrsic cap a Europa i el 8% del comerç mundial. El Iemen és una sortida alternativa al golf Pèrsic per a les exportacions petrolieres.

L’estret de Bab el-Mandeb és d’enorme importància estratègica. Aquest estret porta anys sota el control de la 5a Flota dels Estats Units. Hi ha un interès comú (EUA, l’Aràbia i els països del golf Pèrsic) a mantenir el control de Bab el-Mandeb davant l’avenç dels houthis i d’Al-Qaida. El conflicte inclou altres factors: el Moviment Secessionista del Sud del Iemen, Al-Qaida a la Península Aràbiga-Ansar al Sharia i Daesh

Antecedents i actualitat:

Els houthis (grup zaidi de corrent xiïta de les muntanyes a la frontera nord del Iemen amb l’Aràbia) comencen un conflicte de baixa intensitat l’any 2004.

El 2007, des del sud del país s’inicia també un moviment per la secessió d’aquella regió. És reprimit brutalment per part del govern. El 2011, el Iemen fou el tercer país del món àrab on hi hagué revoltes. Es demanava la dimissió del president (des de 1990) Saleh.

El líder houthi va donar suport a aquesta revolta i els rebels houthis van aprofitar l’ocasió per guanyar posicions.

Concentració 17 novembre

Concentracions (tercer dijous del mes)

 

 

Ahir, 17 de novembre de 2016, unes 200 persones convocats per la Plataforma Aturem la Guerra ens vam concentrar a plaça Sant Jaume amb el lema ATUREM LA GUERRA A SÍRIA. Vam exigir la fi de l’ajut militar i la venda d’armes. La negociació d’un alto al foc real. El respecte als drets humans. La UE ha de garantir vies segures de sortida dels països en conflicte bèl·lic. L’Estat espanyol ha de canviar radicalment les polítiques d’atenció i acollida de les persones refugiades. El dret d’asil s’ha d’aplicar. Sempre i a tot arreu.

Ens tornarem a concentrar, altra vegada i pel mateix motiu a la plaça Sant Jaume el dijous 15 de desembre a 2/4 de 8 vespre. Tothom hi és convidat, us esperem!

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona pel qual s'insta el ministeri de Defensa a què no es realitzin maniobres militars a Collserola, i animem a prendre la mateixa decisió a tots els ajuntaments que es trobin en una situació similar. Aquesta és una vella reivindicació de la societat civil i esperem que, finalment, s'assoleixi.

Dos enllaços que hi fan referència:
http://www.naciodigital.cat/noticia/105504/barcelona/vol/no/es/facin/man...
http://www.naciodigital.cat/noticia/105555/exercit/espanyol/defensa/mani...

Un altre enllaç sobre maniobres militars a Espolla:
http://www.emporda.info/comarca/2016/03/27/alto-foc-lalbera-exigeix-tanc...

Política de defensa

MÍNIMS ANTI-MILITARISTES
20D: Avui hi ha eleccions al Congrés i al Senat de l'estat espanyol. Aquests són els “mínims anti-militaristes” que considerem que ha de garantir qualsevol partit per a ser votat, en aquesta elecció o a qualsevol altra:

Política de defensa
És tasca de l'Estat garantir la seguretat de la ciutadania. El ciutadà se sent segur quan té garantits tots els drets socials, laborals, civils, polítics, sindicals, etc., en un món en pau i justícia social i respectuós amb el medi ambient.
No obstant això, els governs aborden la seguretat pensant no en els ciutadans sinó únicament en potencials perills que amenacin l'Estat. En aquest sentit, des de la Plataforma Aturem la Guerra rebutgem la militarització de les relacions exteriors de l'Estat espanyol. Els diferents governs centrals, adduint compromisos amb altres estats o amb organitzacions supraestatals com l'OTAN, han secundat la resposta militar com a resolució de conflictes. Fins i tot l'Estat espanyol ha participat en l'anomenada guerra global contra el terrorisme, un concepte tan ambigu que pot amagar determinats interesssos geoestratègics.

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

El 24 d’abril d’aquest any, més de 170 presoners palestins detinguts en Israel, han iniciat una vaga de fam. Són presoners en situació de detenció administrativa, és una forma de tenir a una persona a la presó durant 2 anys prorrogables, sense cap tipus de càrrec i sense judici.
Aquestes practiques estan explícitament prohibides per tots els convenis internacionals i condemnades pel Tribunal Internacional de La Haya.
Actualment, hi ha 5271 presoners palestins a presons israelians, entre ells, dones, menors i ancians. Entre els presoners hi ha 24 dones, i 202 menors de 18 anys. Hi ha 1400 que pateixin malalties cròniques i discapacitats, i 25 amb quadres terminals de càncer i cap d’ells rep una atenció mèdica.

Pàgines

Subscribe to Comunicats

Xarxes Socials

Pots seguir-nos en:

Solidaritat Palestina

Nuclears en cap lloc