La crisi que es desencadena a l’Iran no ha de convertir-se en el pretext per a una nova intervenció dels EUA o el Regne Unit a la regió, ni per a una escalada més de tensió al voltant del programa nuclear de l’Iran.

La responsabilitat del moviment anti-guerra és, en primer lloc, oposar-se a la funció del govern britànic a la regió i evitar que la seva postura sigui utilitzada com a pretext per justificar un atac militar dels EUA o Israel contra l’Iran, un atac que tindria resultats catastròfics per a tot l’Orient Mitjà i pel poble iranià en primer lloc.

La Coalició Aturem la Guerra creu que resoldre la crisi és el dret i la responsabilitat del poble iranià per si sol, i que la ingerència externa no pot exercir cap paper positiu – sobretot la ingerència dels poders que han destruït el país veí, l’Iraq, en una guerra il•legal i d’ocupació, i que han donat ple suport a l’agressió israeliana a la regió.

Baixeu l'arxiu adjunt, imprimiu-lo i recolliu signatures.

A la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de ................:

A principis d’aquest any, Israel ha massacrat unes 1.300 persones —més de 400 d’elles infants— amb el bombardeig a Gaza. Ha deixat més de 50.000 persones sense casa. Això és només l’últim exemple d’una sèrie de crims contra el poble palestí. Israel incompleix sistemàticament la legalitat internacional i les resolucions de l’ONU.

El poble palestí viu sota condicions d’apartheid als territoris ocupats per Israel. La campanya internacional de boicot va contribuir a acabar amb l’apartheid i a aconseguir la democràcia a Sud-àfrica. Avui, els moviments socials palestins demanen una campanya semblant de boicot anti-apartheid contra l’Estat d’Israel, als àmbits comercial, polític, cultural, esportiu...

Fa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del Nord davant de la Unió Soviètica. El final de la guerra freda deixa sense sentit l’OTAN, que de sobte es queda sense enemic. Aleshores s’inicia una reconversió dels seus objectius polítics i militars per justificar la seva existència. A la cimera de Washington de 1999 es redefineix l’estratègia de l’Aliança. Amb l’excusa de contribuir a l’estabilitat i pau mundial, amplia el seu radi d’acció de forma il·limitada arreu del món.

En realitat, aquest canvi d’estratègia té com a objectiu controlar les zones productores de recursos naturals i d’importància geoestratègica. A la cimera de l’OTAN a Praga de 2002 s’incorpora la lluita contra el terrorisme internacional com un dels seus objectius fonamentals i s’adopta la doctrina de la guerra preventiva de Bush, que situa l’organització en una posició de vulneració del dret internacional.

La millor politica de seguretat és la que fa la guerra imposible. Per aconseguir un món en pau i més just és imprescindible la dissolució de l’OTAN.

Arran de la celebració del 60è aniversari de la creació de l’OTAN, ens adherim a la Campanya europea contra l’OTAN, impulsada per diferents moviments socials europeus i manifestem que:

Durant molts anys, ens van presentar l’OTAN com la “defensa” davant del bloc de l’Est. Però gairebé dues dècades després de la caiguda del mur de Berlín, l’OTAN no només encara existeix, sinó que es torna més perillosa.

L’OTAN és un obstacle cada vegada més gran per la consecució de la pau mundial. Des del final de la guerra freda, l’OTAN ha reforçat el seu paper d’eina al servei de l’acció militar d’EUA i els seus aliats, que promouen l’anomenada “guerra contra el terror”. En realitat es tracta d’un vehicle per a l’ús de la força encapçalat pels Estats Units que eludeix o instrumentalitza les Nacions Unides i el sistema de dret internacional segons la seva conveniència, accelera la militarització i augmenta la despesa armamentística (el volum de despeses militars dels països de l’OTAN és el 75% de la despesa militar mundial).

Adherir-vos al manifest al www.palestina.cat

L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.