Siria

En el marc de les revoltes àrabs i de les contrarevolucions, Síria pateix, des de fa ara tot just 5 anys, una cruel guerra, en la qual ja han mort més de 300.000 persones i ha causat més d’11 milions de persones desplaçades i refugiades a l’interior del país, als països veïns i milers de morts en el mar Mediterrani.

La guerra a Síria ha provocat una de les crisis humanitàries més grans, de tal manera que l’ACNUR ha condemnat no només la poca implicació d’Europa en les ajudes, sinó també “les devolucions a les fronteres terrestres i marítimes, el lent accés a procediments d’asil efectius, les inadequades condicions d’acollida…”.

Les causes i els responsables del conflicte són diversos: d’una part, el règim sirià, encapçalat per Baixar El Assad, que va començar reprimint les protestes populars i pacífiques i de l’altra- una vegada va esclatar el conflicte i els enfrontaments violents- hi tenen molta responsabilitat els grups anomenats “gihadistes”, com ara Daesh (Estat Islàmic) o els grups finançats per les monarquies del Golf com Aràbia Saudita, Qatar … En aquests moments, EUA i els seus aliats, per una banda, i Rússia, amb l’ajuda de l’Iran per l’altra, duen a terme bombardejos contra la població civil, ara units sota la bandera d’una renovada “lluita contra el terrorisme” que provoquen encara més morts, més destrucció i allunyen encara més la possibilitat d’una sortida democràtica al conflicte.

Rebutgem la idea que les intervencions militars puguin oferir una solució. Sigui quina sigui l’excusa per a la seva intervenció, les forces armades de l’OTAN —de l’Iran o de Rússia— no resoldran ni els problemes ni la destrucció de Síria.

Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres -Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA, …- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país. Exigim, també, la fi de les polítiques autoritàries i militaristes, i les mesures discriminatòries, repressives i d’excepció que aquests estats imposen a la seva ciutadania en nom de la “seguretat” o la “lluita contra el terror”.

En aquestes circumstàncies, com dèiem, han sorgit l’anomenat Estat Islàmic i altres grups criminals i retrògrads, però que no surten del no-res. Per una banda, apareixen en el context de la brutal violència del règim i, per l’altra, és un producte de l’ocupació nord-americana de l’Iraq i del sistema polític sectari imposat pels ocupants. De cap manera es pot atribuir la violència de daesh i dels altres grups gihadistes a una religió mil·lenària – l’Islam – ni ignorar els escenaris en què han sorgit aquests grups.

Qualsevol solució ha de passar pel respecte dels drets i llibertats dels diversos pobles de la regió, com per exemple, les reivindicacions del poble kurd o la llibertat d’expressió de totes les creences i grups religiosos. Cal reivindicar les demandes originals de les revolucions àrabs, la democràcia i la fi de les dictadures.

L'ÚLTIMA GUERRA D’EE.UU. TORNA A SER PEL PETROLI!

BOMBARDEJAR NO SERVIRÀ PER ALLIBERAR NI CAP NACIÓ NI CAP PERSONA!

LA INTERVENCIÓ MILITAR OCCIDENTAL NOMÉS COMPORTARÀ UN AUGMENT DEL CAOS A L’ORIENT MITJÀ!

Ningú ens ha de convèncer del caràcter brutal de l'Estat Islàmic (EI) present a Síria i l’Iraq, i de les barbaritats que ha comès contra la població civil de diverses ètnies culturals i religioses. Fa just un any ho vam denunciar en el nostre comunicat en contra de la fallida intervenció militar d'EUA a Síria.

Recordem, però, que aquests grups s'han creat i han crescut gràcies al suport estratègic, d'intel•ligència i financer dels mateixos que ara els combaten (Aràbia Saudita, Bahrain, Qatar, Kuwait, Oman, EUA, França, Gran Bretanya, etc.). L’onze de setembre passat vam poder llegir a diferents mitjans escrits que un dels objectius de John Kerry en la seva gira per Orient Mitjà per articular la coalició contra l’EI, va ser demanar als membres del Consell de Cooperació del Golf que deixessin de finançar aquesta força política i militar. Si l’EI és un monstre, en bona mesura és un monstre creat per EUA i els seus aliats que potser -tampoc això està del tot clar- se'ls ha anat de les mans.

CONVOCATÒRIA URGENT!

CONCENTRACIÓ CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR A SÍRIA

Dilluns 9 de setembre, Plaça Sant Jaume, 19'30h.

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra

Manifest
CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR A SÍRIA

Avui ha començat al Congrés dels EUA el debat sobre l’atac a Síria. És inevitable sentir ràbia, fàstic i cansament davant de l’enèssima repetició de la mateixa jugada.

Un altre cop fan veure que estan preocupats per un assumpte –l’ús d’armes químiques per part d’uns, dels altres o d’agents al seu servei, que tot és possible!- que, de fet, és una excusa (gairebé es pot dir una excusa burocràtica) que no té res a veure amb els motius reals de la intervenció.

Un altre cop ens empenyen a escollir bàndol, a escollir entre un règim autoritari, que no ha dubtat a reprimir a sang i foc la seva població, i uns “rebels” entre els quals hi ha de tot, des de persones sincerament compromeses amb la democràcia i la justícia social, fins a mercenaris al servei de les grans potències occidentals o jihadistes partidaris de substituir la dictadura d’Al Assad per una tirania semblant a la d’Aràbia Saudita o Qatar.

Com si Obama, Kerry o Hollande estiguessin molt preocupats pel benestar i la felicitat dels ciutadans de Síria! Com si els importés alguna cosa més que els seus interessos geoestratègics i de seguretat energètica a la zona de l’Orient Mitjà

"Perquè és la nostra voluntat, nosaltres decidim el nostre destí. Amb les nostres mans, construim el nostre futur”.

La Crida

1. Síria atravessa la crisi més dramàtica de la seva història. L’elecció de la solució militar, que no té en compte les demandes formulades per la revolta per la llibertat i la dignitat del poble sirià, a conduït a la propagació de la violència, a la pèrdua de massa vides humanes i a la destrucció generalitzada.

2. Reunits a Roma a la seu de la Comunitat de Sant ‘Egidi, nosaltres, que pertanyem a diferents grups de l’oposició democràtica siriana, activa tant a l’interior com a l’exterior del país, adrecem aquesta Crida al poble sirià, a totes les parts implicades així com a la comunitat internacional.

3. Ens diferenciem en les nostres opinions i experiències. Hem lluitat i lluitem per la llibertat, la dignitat, la democràcia, els drets humans i per la construcció d’una Síria democràctica, civil, que garanteixi la seguretat de tothom, lliure de la por i l’opressió. Estimem Síria. Sabem que Síria, un indret de coexistència de religions i de diferents pobles, avui corre un risc fatal que soscava la unitat del poble, els seus drets i la sobirania de l’Estat.

4. No som neutres. Formem part del poble sirià que pateix l’opressió de la dictadura i la seva corrupció. Ens oposem fermament a tota forma de discriminació per raó de confessió o ètnia, vingui d’on vingui. Som partidaris d’una Síria de ciutadans iguals. Volem que Síria en el futur sigui una pàtria per a tots, capaç de respectar la vida i la dignitat humana en la justícia.

5. La solució militar pren el poble sirià com hostatge i no ofereix cap solució política ni expressa les seves aspiracions més profundes. La violència porta a creure que no hi ha alternativa a les armes. Però les víctimes, els màrtirs, els ferits, els detinguts, els desapareguts, la massa de refugiats, tant a l’interior com a l’exterior del país, ens demanen que assumim la responsabilitat de posar fi a aquesta espiral de violència. Ens comprometem a donar suport a totes les formes de lluita pacífica i de resistència civil, i a afavorir una nova fase de trobades i conferències a l’interior del país.